português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
DIES QUE HAN FET CATALUNYA []
Referències trobades:
Mostrant:
1 .. 7   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 7
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La República catalana : 14 d'abril de 1931 / Pere Bosch i Cuenca
Bosch i Cuenca, Pere


Barcelona : Rosa dels Vents, 2022
218 p. : il. ; 22 cm (Dies que han fet Catalunya
ISBN 9788418033490

El 14 d'abril de 1931 tingué lloc un terratrèmol polític, amb rèpliques a cada ciutat i a cada poble de la geografia catalana. El 14 dabril de 1931 al migdia, Lluís Companys va proclamar la República espanyola des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona. Assabentat dels fets i enutjat pel gest unilateral, Macià es va dirigir al consistori, des don va proclamar, poc després, l'Estat català dins duna Federació de Repúbliques ibèriques. Tot seguit, va entrar al Palau de la Diputació General de Catalunya i va sortir al balcó per anunciar que es feia càrrec del Govern de Catalunya. A poc a poc van fer cap a Palau els homes d'Esquerra. També els nacionalistes radicals contraris a l'entrada en la flamant ERC que, malgrat tot, es van posar a les ordres de Macià per defensar la República Catalana. El dia va acabar amb la proclamació també a Madrid de la República. Alfons XIII hagué de marxar a l'exili. (Editorial).



Matèries: República espanyola II ; Proclamació de la República Catalana 1931 ; Generalitat republicana ; Vida política
Àmbit:Catalunya ; Barcelona
Cronologia:1931
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 7
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Catalunya dels furs carlins : 1 de novembre de 1874 / Lluís Ferran Toledano González
Toledano González, Lluís Ferran


Barcelona : Rosa dels Vents, 2022
363 p. : il. ; 22 cm (Dies que han fet Catalunya
Bibliografia.

Historiar la Catalunya carlina és una bona ocasió per desfer mites i estereotips sobre la Catalunya interior, l'anomenada un xic despectivament "Catalunya del tractor". El carlisme català ha estat una de les cultures polítiques més riques de la Catalunya contemporània, expressió del monarquisme i de la contrarevolució a casa nostra, capaç d'inaugurar un dels cicles guerracivilistes més llargs de l'Europa del segle XIX, comparable a escala global amb els de Colòmbia i el Riu de la Plata. Malgrat les derrotes, es revifà en contextos històrics com el del Sexenni Democràtic (1868-1874), ja en plena societat industrial i burgesa. Aleshores, dirigit pel nou pretendent Carles VII, el carlisme català bastí una xarxa rica de sociabilitat amb cercles i casinos i amb desenes de capçaleres de premsa, mentre aconseguia tretze escons en les eleccions generals del 1871. En un teatre d'operacions particular, s'aixecaren en armes, com hem dit, l'abril del 1872, i no sucumbiren fins a final del 1876. (Editorial).



Matèries: Carlisme ; Nacionalisme ; Guerra carlina III ; Societat rural ; Vida política ; Associacions polítiques ; Premsa política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1874
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 7
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Ocupació de Catalunya : 26 de gener de 1939 / Oriol Dueñas Iturbe
Dueñas i Iturbe, Oriol


Barcelona : Rosa dels Vents, 2022
301 p. : il. ; 22 cm (Dies que han fet Catalunya
ISBN 9788418062315

L'ocupació de Catalunya per les tropes de Franco va donar inici a un dels períodes més negres de la història del país. El 26 de gener de 1939, les tropes de Franco van entrar a Barcelona, en una de les últimes grans accions de la Guerra Civil. Oriol Dueñas ho relata amb tot detall, fent reviure els fets d'uns dies en què, mentre les columnes de tropes nacionals s'obrien pas cap a la ciutat, s'apoderaven de l'Eixample i eren rebudes per simpatitzants que sortien als carrers, milers de catalans emprenien el camí de l'exili, per carreteres, cap a França. El llibre relata la caiguda de Barcelona a mans dels franquistes i també les accions simultànies que van tenir lloc aquells dies, des dels bombardejos a ports del nord del país per evitar que els soldats republicans embarquessin per anar a recolzar els darrers focus de resistència a València, fins al control de les centrals elèctriques dels Pirineus que proveïen la capital catalana. (Editorial).



Matèries: Ocupació de Catalunya ; Guerra civil espanyola ; Entrada de les tropes franquistes ; Operacions militars ; Exili
Àmbit:Catalunya ; Barcelona
Cronologia:1939
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 7
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Desfeta : 11 de setembre de 1714 / Agustí Acoberro
Alcoberro i Pericay, Agustí


Barcelona : Rosa dels Vents, 2021
255 p. : il. ; 22 cm (Dies que han fet Catalunya
ISBN 9788418033421

L'11 de setembre de 1714 va canviar el curs de la història de Catalunya. Amb rigor i una narració molt amena, el llibre permet reviure aquesta diada a través dels seus principals protagonistes,tant els líders polítics i militars com la ciutadania, i comprendre el veritable abast de la derrota en el context de l'època i la seva importància en la construcció nacional d'aquest país. (Editorial).



Matèries: Guerra de Successió ; Onze de setembre 1714 ; Crònica ; Polítics ; Militars
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1714
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Arxiu Nacional de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 7
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Aixecament de Prats de Molló : l'exèrcit català de Macià : 4 de novembre de 1926 / Giovanni C. Cattini
Cattini, Giovanni C.


Barcelona : Penguin Random Hose Grupo Editorial, 2021
302 p. ; 22 cm (Dies que han fet catalunya
Bibliografia.
ISBN 9788418033650

El 4 de novembre de 1926 la gendarmeria francesa havia avortat un projecte d'invasió del Principat des de Prats de Molló, a la comarca del Vallespir. Hi participaven alguns centenars d'independentistes catalans, i també un grup nodrit d'antifeixistes italians, que comptaven amb uns suports incerts a l'interior de Catalunya, entre els quals hi havia destacats militants de la CNT. Giovanni Cattini ens explica per primera vegada com va anar la persecució de la diplomàcia espanyola contra els exiliats independentistes dels anys vint. (Editorial).



Matèries: Fets de Prats de Molló ; Dictadura de Primo de Rivera ; Conspiracions ; Catalanisme ; Nacionalisme ; Polítics ; Independentisme ; Exili ; Diplomàcia
Matèries: Macià i Llussà, Francesc (1859-1933)
Matèries:Estat Català
Àmbit:Prats de Molló - Rosselló ; Catalunya Nord ; França ; Catalunya ; Itàlia
Cronologia:1926
Localització: Universitat de Girona; Universitat Ramon Llull


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 7
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Bullanga de Barcelona. La ciutat en flames : 25 de juliol de 1835 / Jordi Roca Vernet, Núria Miquel Magrinyà
Roca i Vernet, Jordi


Barcelona : Rosa dels Vents, 2021
283 p. : il. ; 22 cm (Dies que han fet Catalunya
Bibliografia.
ISBN 9788418033445

El 25 de juliol de 1835 va tenir lloc a Barcelona una revolta popular en què es van cremar diversos convents. Va començar a la plaça de braus d'El Torín de la Barceloneta, des d'on es va estendre ràpidament per tota la ciutat. Els dies següents, els aldarulls van culminar amb l'assalt i destrucció de la primera fàbrica que funcionava amb l'energia del vapor i l'assassinat del governador militar. Abans ja s'havien produït revoltes, però aquesta bullanga -en un context de guerra contra el carlisme i de profunda transformació econòmica- convertirà Barcelona en la ciutat capdavantera del procés revolucionari liberal a la monarquia espanyola en els següents vuit anys. Altres ciutats encendran la teia de la revolució, però cap altra com Barcelona serà capaç de fer caure governs i fer trontollar la monarquia. (Editorial).



Matèries: Bullangues ; Revoltes populars ; Conflictivitat social ; Liberalisme ; Guerra carlina I ; Anticlericalisme ; Maria Cristina de Borbó ; Crema de convents 1835
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1835
Autors add.:Miquel Magrinyà, Núria
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. del Casino (Manresa); Biblioteca El Molí (Molins de Rei); B. El Carmel-Juan Marsé (Horta-Guinardó-Barcelona); Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (Horta-Guinardó-Barcelona); B. Ignasi Iglésias-Can Fabra (Sant Andreu-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 7
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Vaga dels tramvies : 1 de març de 1951 / Francesc Vilanova i Vila-Abadal ; pròleg, Agustí Alcoberro
Vilanova i Vila-Abadal, Francesc


Barcelona : Rosa dels Vents, 2021
339 p. ; 22 cm (Dies que han fet Catalunya
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788418033674

L'1 de març de 1951, a Barcelona, milers de ciutadans es van negar a agafar els tramvies per protestar contra l'augment del preu dels bitllets. Com es podia combatre una vaga d'usuaris en plena dictadura. Les lleis franquistes prohibien un munt d'activitats, però no havien previst la possibilitat de castigar aquells que es neguessin a utilitzar un servei públic. Aquesta protesta popular, que denunciava la incompetència i la corrupció moral del poder, i la posterior vaga general van esdevenir una referència inexcusable per a la lluita contra la dictadura. I van ser el punt de partida per a deixar enrere la resignació i el fatalisme de la postguerra i la descoberta que valia la pena lluitar i plantar cara. (Editorial).



Matèries: Franquisme ; Moviments socials ; Vaga de tramvies 1951 ; Antifranquisme ; Vagues ; Transport públic ; Tramvia ; Conflictivitat social
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1951
Autors add.:Alcoberro i Pericay, Agustí (Pr.)
Localització: Universitat de Barcelona; Memorial Democràtic; B. Gual i Pujadas (Canet de Mar); Biblioteca de Moià


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3